la tomaca

És de la família de les solanàcies originària de Mèxic, ben segur que alguns historiadors filarien més prim en ubicar-la a un lloc més exacte, però l’important és que avui la podem gaudir com un aliment bàsic a la dieta mediterrània.

El color de la tomaca té diversos tons, degut a la presència de pigments, licopens i carotens. Les seves flors són hermafrodites, tota ella és sucosa i és molt sensible al fred. Les varietats que es poden cultivar són moltíssimes, montserrat, tomacons de penjar, albenac, xerri i moltes més. 

La tomaca que podem adquirir a un centre comercial i a grans superfícies, no té res a veure amb la tomaca que en bones quantitats es conrea als petits hortets arreu de Catalunya. La tomaca per ser bona ha de rebre el sol totes les hores del dia i la frescor de la nit, sense estar tapades per tendals i anxovades sota uns hivernacles que impedeixen la seva maduració natural. 

Res a veure una tomaca vermella, brillant, dura i amb bon aspecte de qualsevol supermercat amb les tomaques dels petits hortets. S'assemblen, però la tomaca dels supermercats té la seva pell més dura, no té la carn al punt, ni el gust dolç i lleugerament àcid característic de la tomaca de l'hortet.

Les industries conserveres de la tomaca són molt importants, és envasada sencera, triturada, fregida, etc, elaboren també el famós kétchup. Avui dia i sobretot als pobles, es fa conserva del sobrant de la collita de tomaques. És una recepta senzilla i sense conservants, no més cal escaldar la tomaca, se li treu la pell i a trossets es posen a una terrina de vidre i tot seguit al bany-maria. Així es conserven un grapat de mesos.