L'arengada - Herring in Spain

L’arengada

En el temps de veremar era habitual menjar a l’hora d’esmorzar una arengada feta a les brases de redoltes seques i acompanyada de raïm, així es feia un binomi de salat i dols. Molt bo.

Altres varietats culinàries d’aquest peix salat, es fregida amb tomaca madura i amb alls.

Voldria afegir, que l’arengada de casc, no la denominada de la costa, té unes escates molt grosses i antigament per treures-li la pell, es xafaven al brancal d’una porta i que al quedar premsada aleshores quedava completament neta de les escates. Vulgarment, el poble de la postguerra li va posar el nom de ‘sivil’.

Herring in Spain

At the time of vintage was common to eat a herring for breakfast cooked with dry branches coals and accompanied by grapes. Very good. Other varieties of this salted fish is fried with garlic and ripe tomato. Commonly, in the 40s, the people gave him the name of "sivil".

Anxoves casolanes

En un pot de vidre amb broc ample, es posa una base de sal comuna, a continuació col·loquem dins l’envàs i fent fileres, el seitó net de cap i panxa. Cada sostre, es cobreix de sal i així fins que el pot queda ple, la capa de sal que ho tapa ha de ser la més gruixuda, en aquest punt es deixa la conserva com acabada.

Són opinions i costums de posar-li un pes sobre i així eliminar l'aigua sobrant, no obstant, si es premsen a consciencia amb la mà tancada, el seitó, deixa anar amb facilitat aquesta aigua.

El pot millor tapat i guardat uns cinc mesos, aleshores es poden començar a menjar, després de rentar-les amb cura i traient l’espina.

Bon profit.