En la tradició catalana, la setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15, 16 i 17 de gener, corresponents, respectivament, als sants: Pau Ermità, Maur abat i Antoni abat. La seva denominació prové del fet que aquests tres sants són representats a la iconografia lluint llargues barbes. També en la setmana dels barbuts s'hi inclou sant Fruitós, que té la seva diada el dia 20, i sant Vicenç màrtir, el dia 22. Tradicionalment, la setmana dels barbuts era considerada la més freda de l'any.
La setmana dels barbuts, setmana d'esternuts.
La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts.
Per la setmana dels barbuts, governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.
Entre sant Antoni i sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa.
Per sant Antoni, fa un fred del dimoni.
Per sant Sebastià, fa un fred que no es pot aguantar.
Quan vénen els tres barbuts -sant Pau ermità, sant Maür i sant Antoni Abat-, vénen els freds cascarruts.
Si plou per sant Pau, hivern adéu-siau; i si fa sol, ve un hivern nou.
Si per sant Vicenç fa bon sol, de cada cep, se n'omple un bot; si plou al matí, la meitat de vi; si plou a la tarda, la collita esguerrada.
T'has deixat un que darrerament també porta barba, Sant Ignasi.
ResponderEliminar