Miércoles de ceniza

El Miércoles de Ceniza es el primer día de la Cuaresma en los calendarios litúrgicos católico, protestante, y anglicano. Se celebra cuarenta días antes del inicio de Semana Santa, es decir, del Domingo de Ramos.

Este día, que es para los católicos día de ayuno y abstinencia, igual que el Viernes Santo, se realiza la imposición de la ceniza a los fieles que asisten a misa. Estas cenizas se elaboran a partir de la quema de los ramos del Domingo de Ramos del año anterior y son bendecidas y colocadas sobre la cabeza o la frente de los fieles como signo de la caducidad de la condición humana, como signo penitencial, ya usado desde el Antiguo Testamento y como signo de conversión.
En el rito católico la imposición de la ceniza es realizada por el sacerdote sobre los fieles. El sacerdote puede hacer una cruz con la ceniza en la frente de los fieles o dejar caer un poco de ceniza en su cabeza. En el caso de los clérigos se puede aplicar en la tonsura. Mientras lo hace puede emplear una de las siguientes frases extraídas de las Escrituras:

 Concédenos, Señor, el perdón y haznos pasar del pecado a la gracia y de la muerte a la vida (Gén. 3:19)
 Recuerda que polvo eres y en polvo te convertirás (Gn. 3:19)
 Arrepiéntete y cree en el Evangelio (Mc. 1:14-15)

Es costumbre dejar y no lavar la ceniza hasta que esta desaparezca por sí misma.

Wikipedia

Carnaval

El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d'aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.

El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Es celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedro i esbojarrat. Per l´altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i és vegetariana.

La setmana dels barbuts

En la tradició catalana, la setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15, 16 i 17 de gener, corresponents, respectivament, als sants: Pau Ermità, Maur abat i Antoni abat. La seva denominació prové del fet que aquests tres sants són representats a la iconografia lluint llargues barbes. També en la setmana dels barbuts s'hi inclou sant Fruitós, que té la seva diada el dia 20, i sant Vicenç màrtir, el dia 22. Tradicionalment, la setmana dels barbuts era considerada la més freda de l'any.

La setmana dels barbuts, setmana d'esternuts.

La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts.

Per la setmana dels barbuts, governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.

Entre sant Antoni i sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa.

Per sant Antoni, fa un fred del dimoni.

Per sant Sebastià, fa un fred que no es pot aguantar.

Quan vénen els tres barbuts -sant Pau ermità, sant Maür i sant Antoni Abat-, vénen els freds cascarruts.

Si plou per sant Pau, hivern adéu-siau; i si fa sol, ve un hivern nou.

Si per sant Vicenç fa bon sol, de cada cep, se n'omple un bot; si plou al matí, la meitat de vi; si plou a la tarda, la collita esguerrada.

Pluja i fred a Tarragona

clicar damunt de la fotografia

Hivern - Època més freda de l'any, que en l'hemisferi septentrional correspon als mesos de desembre, gener i febrer, i en l'hemisferi austral, als mesos de juny, juliol i agost.

Laguna de Gallocanta - Ivern 2012

 

 Nieve en la laguna de Gallocanta

 

La cuenca de la Laguna de Gallocanta está en el centro del Sistema Ibérico, entre la comarca del Campo de Daroca y la comarca del Jiloca en Aragón (España). La cuenca endorreica está encerrada entre las sierras de Santa Cruz y Pardos al norte, la sierra Menera al sur y la sierra del Caldereros en el este. Se encuentra a 1000 m de altitud, tiene 7,7 km de longitud y 2,8 km de anchura; tiene una profundidad máxima de 1,5 m, aunque no siempre tiene agua, hay períodos de lluvias y de sequías.

En la zona se encuentras otras lagunas menores como las de Guialguerrero, La Zaida, la Lagunica (el Navajo del Prado de la Torre) y otras de menor entidad. El conjunto forma una etapa importante para el paso de aves migratorias.

La laguna está declarada como Refugio de Fauna Silvestre, Zona de Especial Protección para las Aves y aparece en la Lista de Humedales de Importancia Internacional.

Las localidades que rodean a la laguna son: Gallocanta, Berrueco, Tornos, Bello y Cuerlas.