El gènere Rosa està format per un conegut grup d'arbustos espinosos i florits, representants principals de la família de les rosàcies. S'anomena rosa la flor dels membres d'aquest gènere i roser a la planta. El nombre d'espècies ronda els 100, la majoria originàries d'Àsia i un reduït nombre natives d'Europa, Amèrica del Nord i Àfrica nord-occidental.
El seu principal productor i exportador és l'Equador. La situació geogràfica del país permet comptar amb microclimes i una lluminositat que proporciona característiques úniques a les flors com són : tiges llargues, gruixudes i totalment verticals, botons grans i colors vius. Són comercialitzades en més de 110 països sent els seus principals mercats : Estats Units, Holanda (importa flors per a després re - exportar-les a altres països de la Unió Europea), Itàlia, Alemanya, Rússia, Canadà, Argentina, Espanya, França, Suïssa i Ucraïna.
Els rosers són arbustos generalment espinosos, que aconsegueixen entre 2 a 5 metres d'alt, a vegades arriben als 20 m grimpant sobre altres plantes. Des del punt de vista de la pràctica de la jardineria, i esquemàticament, els rosers es classifiquen en 4 grups :
1. Rosers silvestres : són els que sense ser cultivats creixen en la naturalesa.
2. Rosers antics : són els tipus de rosers que existien abans de 1867, any en què va aparèixer el primer híbrid artificial.
3. Rosers moderns : són els rosers posteriors a 1867 fins a l'actualitat, de vegades aquest grup s'ho divideix en generacions.
4. Altres tipus : aquest grup inclou tipus especials de rosers.
Els rosers floreixen contínuament durant tot l'any des de primavera fins a principis d'hivern. Perquè això passi cal tallar les roses marcides. Una tècnica consisteix a seguir la tija de la rosa seca fins a trobar la primera branqueta amb cinc fulles i tallar immediatament per sobre d'ella. Després, entrat l'hivern, es fa la poda més important, deixant res més que quatre o cinc branques d'un pam des del tronc principal. Els talls s'han de fer amb tisores ben esmolades perquè resultin nets, han de ser esbiaixats, evitant els talls rectes i no s'hauran de deixar fibres en ells. El seu cultiu és antiquíssim, els primers híbrids es van realitzar entre espècies europees, a les quals se'ls van anar incorporant gradualment els genomes de les espècies asiàtiques. La primera imatge d'una espècie de Rosa es troba a l'illa de Cnossos, Grècia i correspon al segle XVI aC. L'Illa de Rhodes, també a Grècia, va rebre aquest nom pel cultiu de les roses; existeixen monedes d'aquesta illa, de fa 4000 aC, amb imatges d'elles. Les roses es conreaven també en els famosos jardins de Babilònia (2845 a. aC). Van ser molt populars també entre grecs i romans. Des de l'antiguitat, el cultiu de rosers estava molt difós, ja sigui com a plantes ornamentals com també per aprofitar les seves propietats medicinals i aromàtiques.
Les roses són símbols antics de l'amor i de la bellesa. La rosa era sagrada per a un nombre considerable de deesses de l'antiguitat. Les roses vénen en una varietat de colors, cadascun amb un divers significat simbòlic :
Blau: representa miracles i noves possibilitats
Vermell: amor, passió
Rosat : tolerància, respecte, simpatia
Rosat Fosc : gratitud
Rosat Lleuger : admiració, condolença
Blanc: innocència, puresa. Groc : gelosia, orgull, vergonya, infidelitat (encara que també pot significar amistat)
Taronja : passió exaltada
Borgonya : bellesa
Gris : malaltia, vellesa
Negre : sexe o mort